Segons Le Roy, el Govern del Congo vol que les primeres tropes de les Nacions Unides marxin cap al 30 de juny perquè en aquelles dates el país estarà celebrant el 50è aniversari de la seva independència de Bèlgica. No obstant, el representant de l’ONU va avançar que «a l’est, caldrà molt més temps abans que puguem pensar en retirar-ne les forces militars». És a l’est on estan els problemes més greus de violència: hi operen diverses guerrilles, com les Forces Democràtiques d’Alliberament de Ruanda o l’Exèrcit de Resistència del Senyor, que terroritzen la població civil -cosa que també fan, segons acusen moltes ONG, els propis soldats de l’exèrcit del Congo.

L’anunci de Le Roy confirma el que es va avançar el passat mes de desembre, quan la missió només va ser prolongada per a sis mesos. Un mes abans, alguns diplomàtics de les Nacions Unides havien anunciat a l’agència Reuters que la MONUC es retiraria, perquè així ho havia demanat el president congolès.

Amnistia demana que s’hi quedin

Les reaccions a l’anunci de l’ONU no s’han fet esperar, i una de les primeres organitzacions a donar el seu parer ha estat Amnistia Internacional. L’entitat ha reclamat que la MONUC no retiri cap dels seus efectius del Congo. Amnistia ha recordat que les «massacres, violacions, saquejos i altres atacs contra la població civil i contra les agències humanitàries per part de forces i grups armats continuen sense disminuir». Per AI, aquesta situació significa que qualsevol retirada de tropes internacionals tindria «conseqüències desastroses», donat que «les bases de les forces de pau de l’ONU són sovint els únics llocs son la gent pot buscar seguretat qua hi ha enfrontaments».

La MONUC va ser establerta l’any 1999 per tal de controlar el procés de pau després de la segona guerra del Congo. Però com que la pau, de forma efectiva, no va arribar mai al gegant centreafricà, la MONUC va passar a centrar-se en els conflictes que encara avui afecten la zona oriental del Congo, sobretot a les regions d’Ituri i del Kivu. Actualment, la MONUC té desplegats més de 20.000 soldats, cosa que la converteix en la missió de les Nacions Unides més nodrida del món.