El gruix de les tropes russes instal·lades a Txetxènia, uns 20.000 soldats, seran retirades de la república, ha comunicat avui el Ministeri de l’Interior rus, donant així per finalitzada l’operació antiterrorista que va començar l’estiu del 1999.

El Kremlin mai ha volgut qualificar de «guerra» les incursions militars a Txetxènia que, segons càlculs de l’ONG Memorial, han provocat uns 200.000 morts i 5.000 desapareguts entre la població civil, que era d’un milió de persones.

Un tanc de l’exèrcit rus, a Txetxènia. / Imatge: Musà Sadulàiev

Des del 1999, l’anomenada operació antiterrorista va servir com a excusa per restringir l’activitat dels periodistes a Txetxènia: aquests només podien accedir a la regió mitjançant uns tours organitzats pel Kremlin en què se’ls permetia veure allò que interessava, i sempre acompanyats de soldats russos. Aquells que entraven de forma independent corrien el risc de ser detinguts i expulsats en el millor dels casos i, en el pitjor, apallissats o assassinats.

Veurem si a partir d’ara Moscou permet l’entrada lliure de periodistes a Txetxènia; la regió encara és molt inestable i, malgrat l’opacitat informativa, diferents ONG denuncien que encara s’hi continuen registrant tortures, segrestos i desaparicions a mans dels òrgans de seguretat.

Zona pacificada?

A Txetxènia, a part de la repressió brutal en què viu la població civil sota la dictadura imposada pel Kremlin de Ramzan Kadírov, també continua vigent la insurgència armada.

El 2008 van morir 97 policies i soldats i en van resultar ferits 138. Es van comptabilitzar 39 atemptats terroristes, se’n va aconseguir evitar 10 més i es van localitzar 59 amagatalls amb armes i explosius. 25 civils van morir com a resultat d’explosions, tiroteigs entre guerrillers i agents de seguretat i atacs no identificats, i 25 persones més van resultar ferides. Es van produir 16 atacs i tiroteigs més que van acabar sense ferits i 42 persones van ser segrestades, algunes d’elles continuen desaparegudes a dia d’avui.

Al mateix temps, les forces de seguretat van dur a terme 73 operacions especials, en les quals van ser abatuts 115 homes, declarats com a guerrillers. 234 van ser arrestades per sospita de complicitat amb els guerrillers o pertinença a grups armats il·legals. Davant aquestes xifres, alguns analistes consideren que la retirada de tropes no és deguda a que la zona estigui pacificada, sinó que respon a motivacions econòmiques, ja que en el moment de crisi actual les tropes mobilitzades representen unes despeses extres que es volen eliminar.

Txetxènia, feu particular de Ramzan Kadírov

La decisió de deixar Txetxènia en les úniques mans de Kadírov comportarà que el seu poder sigui absolut. El seu règim dictatorial, en què ha imposat la xaria (llei islàmica), fa d’aquesta república una regió que viu fora del context legal rus, i ara encara es reforça més la idea que Kadírov pot governar sobre Txetxènia com si es tractés del seu feu particular.

D’altra banda, tal com assenyala Dimitri Babtxin, de Russian Profile, les estructures de força de Kadírov ja tenen de facto poders absoluts a Txetxènia: realitzen escorcolls i escoltes telefòniques sense permisos judicials, detenen il·legalment aquells sospitosos de ser combatents i també els seus familiars... i continuaran utilitzant aquests mètodes amb o sense règim antiterrorista que els empari.

Lev Ponomarev, líder del Moviment Rus pels Drets Humans que va ser apallissat a principis d’abril a Moscou, també ha mostrat preocupació en una entrevista a l’Agència Interfax al manifestar que, d’una banda, l’anul·lació de l’operació antiterrorista és un pas positiu, perquè significa que s’acaba una etapa en què s’han violat a gran escala els drets humans, però d’altra banda, ara les estructures militars de Txetxènia no tindran cap mena de fre.